INDIGNEU-VOS!

SINÓPSIS:

Stéphanne Hessel està indignat per la manera com funciona la societat. Per això, ha escrit Indigneu-vos!, un llibre on explica allò que li indigna i perquè nosaltres, els joves, ens resistim a l'hora de voler aconseguir alguna cosa per millorar la nostra societat. Hessel explica com ha viscut la resistència i per això diu que "El motiu de la resistència és la indignació".

També diu que "La indiferència és la pitjor de les actituds" amb això vol dir que si no ens indignem mai  aconseguirem res, que la capacitat d'indignar-se és un dels components essencials de l'ésser humà.

Hessel també s'indigna amb la irregularitat econòmica que hi ha en el món, la gran diferència entre els molt pobres i els molt rics. Els molt pobres amb prou feines arriben a cobrar uns dos dòlars.

Un altre dels temes que parla és sobre Palestina. Està indignat sobre el conflicte que hi ha. Ell creu que la no-violència és el camí que hauriem d'aprendre a seguir, ja que amb la violència, moltes vegades, no s'arriba enlloc.

FITXA TÈCNICA:

Títol: Indigneu-vos!

Autor: Stéphanne Hessel

Traducció: María Belvis Martínez García

Pàgines: 64
Preu: 5€


CRÍTICA:

Gràcies a aquest llibre molta gent ha sortit al carrer a indignar-se davant les eleccions municipals, això vol dir que molta gent després de llegir aquest llibre ha reflexionat i ha fet cas a Hessel a l'hora d'indignar-se.
Crec que s'hauria de fer algo amb la política ja que en alguns països (per no dir casi tots) hi ha molta corrupció i per culpa d'això i de moltíssimes coses més, ara estem com estem, en una crisi a nivell mundial, molta gent està a l'atur, s'han hagut de retallar molts sous, en definitiva, els pobres són encara més pobres.
També, gràcies al llibre, m'he informat més sobre el conflicte que hi va haver a Palestina.
Sobre el llibre només tinc moltes coses positives, però la part de Palestina se m'ha fet bastant pesada, ja que s'hi extén molt.
A part d'això, recomanaria el llibre a tothom, ja que està molt bé i un cop te l'has llegit pots reflexionar sobre com està la societat i com diu Hessel, indignar-te amb allò que creus que s'hauria de canviar.

DIMARTS AMB MORRIE

Entro a l'aula, no dic res. Miro els alumnes, em miren. M'assec a la cadira, sembla que es mostren indiferents. Se senten unes quantes rialletes sufocades de la colla d'amics que s'asseu a la dreta; al fons, les noies comencen a enviar-se missatges amb el mòvil, però jo, Morrie, em limito a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci. De cop, se senten els crits d'una classe fent educació física, la veu de la professora del costat i el soroll de les màquines de l'obra de davant l'institut.
Els alumnes semblen agobiats. Quan diran alguna cosa?
Alguns miren per la finestra, d'altres miren l'agenda.
Finalment trenco el gel amb un xiuxiueig:
-Què passa aquí?- pregunto.
Aleshores començo lentament una discussió sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

2. EL TEXT AMB UN TÓ DUCTATIU

Em diuen lletja. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi, tampoc ho sóc tant. Sé que no sóc la noia més guapa. Sóc poc agraciada i poc afavorida però sóc molt bona noia, sóc normaleta tirant a lletgeta, sóc poc guapa però té un no sé què. Sóc poc guapa i punt. Ni espantosament, ni fastigosament lletja. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva poca guapura en tota la seva esplendor. No seran els primers que ho faran, ja hi estic acostumada. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts estan vostès. Es pensen que sóc lletja? Això és que encara no m'han mirat bé.

1. CANVIAR ELS ADJECTIUS I PASSAR-HO AL MASCULÍ

Sóc baix. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc baix.
No poc prim, ni poc gras però molt bon noi, ni normalet tirant a baix, ni gens guapo però té un no sé qué, no. Sóc baix i punt. Espantosament, fastigosament vell. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la meva baixesa en tota la seva esplendor.
No seran els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu especte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m'han mirat bé.

GOSSOS- CORREN

És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.


Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.


Difí­cil descobrir qui soc avui­.
Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m'apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.


On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver estat diferent,
peró en un moment s'han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot alló que t'he amagat i que no t'he volgut dir.


Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

MICRORELATS

">

5 preguntes que em poden fer a una entrevista de feina

1. Com te n'has assabentat, d'aquest lloc de treball?


2. Què pots oferir d'especial a l'empresa?


3. Quina relació vas mantenir amb els caps i amb els companys?


4. Creus que és important formar-se contínuament?


5. Quines qualitats destecaries de la teva manera de ser?