Entro a l'aula, no dic res. Miro els alumnes, em miren. M'assec a la cadira, sembla que es mostren indiferents. Se senten unes quantes rialletes sufocades de la colla d'amics que s'asseu a la dreta; al fons, les noies comencen a enviar-se missatges amb el mòvil, però jo, Morrie, em limito a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci. De cop, se senten els crits d'una classe fent educació física, la veu de la professora del costat i el soroll de les màquines de l'obra de davant l'institut.
Els alumnes semblen agobiats. Quan diran alguna cosa?
Alguns miren per la finestra, d'altres miren l'agenda.
Finalment trenco el gel amb un xiuxiueig:
-Què passa aquí?- pregunto.
Aleshores començo lentament una discussió sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada