diumenge, 20 de març del 2011

2. EL TEXT AMB UN TÓ DUCTATIU

Em diuen lletja. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi, tampoc ho sóc tant. Sé que no sóc la noia més guapa. Sóc poc agraciada i poc afavorida però sóc molt bona noia, sóc normaleta tirant a lletgeta, sóc poc guapa però té un no sé què. Sóc poc guapa i punt. Ni espantosament, ni fastigosament lletja. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva poca guapura en tota la seva esplendor. No seran els primers que ho faran, ja hi estic acostumada. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts estan vostès. Es pensen que sóc lletja? Això és que encara no m'han mirat bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada