RESSENYA "TÒQUIO BLUES"

FITXA TÈCNICA:

Autora: Haruki Murakami

Títol: Tòquio Blues
Títol original: Nouwei no mori
Editorial: Empúries
Publicat: 2007
Traducció: Albert Nolla Cabellos
ISBN: 978-84-9930-289-8
Pàgines: 428
Cost: 6'95€ (edició butxaca)


SINÒPSIS:

Toru Watanabe, un home de 37 anys, estava aterrant a l'aeroport d'Hamburg quan va escoltar la cançó "Norwegian Wood" dels Beatles. Aquesta cançó va fer que Toru recordés l'època en que tenia 18 anys.Va ser l'any en que va entrar a una residència de Tòquio perquè acabava d'entrar a la universitat. El seu company d'habitació era un noi ben peculiar, Toru l'anomenava "Soldat d'Assalt".
Un dia, quan anava a agafar el tren, es va trobar amb la Naoko, la novia de Kizuki, que era el seu millor amic, però va morir. Toru i Naoko van decidir quedar més sovint per parlar, ja que des de que va morir el seu amic, no s'havien vist.
Toru i Naoko anaven quedant i Toru li explicava totes les coses que feia el Soldat d'Assalt. Naoko s'ho passava molt bé amb les històries que li explicava ell.
A Toru li agradava tan estar amb Naoko que al final es va enamorar d'ella. Van fer l'amor i Naoko, encara recordant a Kizuki, va ser hospitalitzada en un centre, però Toru no ho sabia.
Era Octubre quan Toru va conèixer Nagasawa, un noi que estudiava medicina. Es van fer amics gràcies al llibre "El gran Gatsby", a tots dos els hi va agradar molt el llibre.
Nagasawa era un noi que havia estat amb moltes noies.
En fer-se amic amb Toru, se l'emportava quan sortia a la nit. Se'n anaven a bars i Nagasawa li ensenyava a Toru com lligava, d'aquesta manera els dos amics estaven amb una noia. I així cada nit que sortien.
Al cap de poc, Toru va conèixer a Midori, una noia que anava a la seva classe i al cap d'un temps es va enamorar d'ella, tot i que encara pensava amb Naoko.
Li va escriure una carta a Naoko i li va donar a la seva família perquè la pogués rebre. Al cap d'un temps, Toru va rebre una carta de Naoko on li deia que estava bé i que s'havia alegrat d'haver rebut una carta seva. La va anar a visitar al centre on estava hospitalitzada.
Toru va entrar en un triangle amorós amb Naoko i Midori. No sabia per qui decantar-se. Finalment es va decidir per la Midori però no sabia com explicar-li a Naoko ja que no estava en condicions de rebre males notícies.
Naoko es va suïcidar. Reiko, la seva companya d'habitació en el centre, li va dir a Toru que no va ser culpa seva que Naoko es suicidés.
Finalment, Reiko i Toru van quedar per parlar de Naoko. Reiko i Toru van tindre relacions sexuals.
El dia següent, Toru se'n havia d'anar a agafar un vol, quan va trucar la Midori per dir-li que és la noia que volia en aquest món. Midori en preguntari a Toru on estava, ell no va saber contestar-la, no sabia on estava, ell seguia cridant a Midori en el centre d'aquell lloc que no era enlloc.

CRÍTICA:

El llibre m'ha agradat, tot i que és bastant trist.
La història està narrada en primera persona i el tema principal és la recerca de la felicitat.

El llibre comença en un aeroport on el protagonista escolta una cançó dels Beatles i retorna al passat, exactament quan tenia 18 anys. Mentre explica la història veiem l'evolució de Toru. Al principi no havia estat amb moltes noies, fins que fa amistat amb Nagasawa que a partir d'allà te moltes relacions amb noies, però les que li va marcar més van ser Naoko, la novia del seu difunt millor amic, i Midori, companya de classe.
Finalment, Toru es decanta per Midori i Naoko es suicida, ja que estava dèbil mentalment per la mort de Kizuki.

Penso que Toru no tenia les idees molt clares ja que no s'acabava de decantar per cap de les dues noies. Crec que ell hi va tindre una mica a veure a l'hora de que Naoko es suicidés, ja que ella no estava bé mentalment i en assabantar-se de que Toru estimava a una altra dona, encara es va posar pitjor.

El llibre m'anava enganxant a mida que l'anava llegint i el recomano, sobretot als adolescents. Crec que val la pena llegir-se'l.

COMENTARI POÈTIC "DRAMA EN EL PORT"

Joan Salvat- Papasseit va néixer  l’any 1894 a Barcelona.

El seu pare va morir quan ell tenia 7 anys, a causa d’això va haver de posar-se a treballar quan era molt jove. En tenir un nivell escolar deficient va haver de treballar de la primera feina que trobava.

Va treballar de moltes feines que no li agradava, per exemple, al Port de Barcelona.

Anys més tard va treballar en una llibreria i allà va poder descobrir l’avantguardisme.

Joan Salvat-Papasseit va publicar articles en diverses revistes i diaris.

L’any 1918 es va casar amb Carme Eleuterio Ferrer i l’any següent va néixer la seva filla Salomé.

Joan Salvat-Papasseit va morir el 7 d’agost de 1924 per culpa d’una tuberculosi.

El poema “Drama en el port” forma part del llibre Poemes en ondes hertzianes (1919).

"Drama en el port" se'l podria qualificar com a autobiografia de Joan Salvat, ja que una de les feines que va tindre va ser en el Port de Barcelona. El poema recull una sèrie d'escenes on descriu una sèrie de sensacions i de fets d'una nit en el Port de Barcelona.

El poema no es pot separar per parts però es pot diferenciar per les diferents descripcions de les escenes. 
 El poema té tècniques futuristes, ja que els elements que hi apareixen tenen a veure amb les màquines; anomena a un transatlàntic, una daga, l’arc voltàic, llums artificials i en el poema hi ha l’eliminació dels signes de puntuació. El poema és un cal·ligrama.

En el poema hi abunden les personificacions, les màquines que hi apareixen estan personificades, ha alguna metàfora com: El tró en llum suspir de les tenebres i un hipèrbaton on diu "Glop d'oceà".

El poema esta situat en el Port de Barcelona on descriu una sèrie d'imatges que pasen de nit. El far il·lumina el mar, els emmigrants entrant cap al transatlàntic, el só de les sirenes. En els dos últims versos es veu com el protagonista té el somni de treballar fora el port però en veure que les gavines reposen fora el port, torna a la realitat.

POESIA VISUAL

Aquest poema visual representa unes ales amb només el nom de "fly" que vol dir volar amb anglès.
M'ha agradat molt de seguida que l'he vist, ja que em dóna la sensació de llibertat.

En veure aquest poema visual, m'ha vingut al cap que és el que representa. Jo diria que l'autor ens vol dir que el futbol és l'esport per excel·lència i també m'ha donat la sensació de que molta gent li dóna molta importància al futbol que no pas a alguna altra cosa més important en aquesta vida.

INDIGNEU-VOS!

SINÓPSIS:

Stéphanne Hessel està indignat per la manera com funciona la societat. Per això, ha escrit Indigneu-vos!, un llibre on explica allò que li indigna i perquè nosaltres, els joves, ens resistim a l'hora de voler aconseguir alguna cosa per millorar la nostra societat. Hessel explica com ha viscut la resistència i per això diu que "El motiu de la resistència és la indignació".

També diu que "La indiferència és la pitjor de les actituds" amb això vol dir que si no ens indignem mai  aconseguirem res, que la capacitat d'indignar-se és un dels components essencials de l'ésser humà.

Hessel també s'indigna amb la irregularitat econòmica que hi ha en el món, la gran diferència entre els molt pobres i els molt rics. Els molt pobres amb prou feines arriben a cobrar uns dos dòlars.

Un altre dels temes que parla és sobre Palestina. Està indignat sobre el conflicte que hi ha. Ell creu que la no-violència és el camí que hauriem d'aprendre a seguir, ja que amb la violència, moltes vegades, no s'arriba enlloc.

FITXA TÈCNICA:

Títol: Indigneu-vos!

Autor: Stéphanne Hessel

Traducció: María Belvis Martínez García

Pàgines: 64
Preu: 5€


CRÍTICA:

Gràcies a aquest llibre molta gent ha sortit al carrer a indignar-se davant les eleccions municipals, això vol dir que molta gent després de llegir aquest llibre ha reflexionat i ha fet cas a Hessel a l'hora d'indignar-se.
Crec que s'hauria de fer algo amb la política ja que en alguns països (per no dir casi tots) hi ha molta corrupció i per culpa d'això i de moltíssimes coses més, ara estem com estem, en una crisi a nivell mundial, molta gent està a l'atur, s'han hagut de retallar molts sous, en definitiva, els pobres són encara més pobres.
També, gràcies al llibre, m'he informat més sobre el conflicte que hi va haver a Palestina.
Sobre el llibre només tinc moltes coses positives, però la part de Palestina se m'ha fet bastant pesada, ja que s'hi extén molt.
A part d'això, recomanaria el llibre a tothom, ja que està molt bé i un cop te l'has llegit pots reflexionar sobre com està la societat i com diu Hessel, indignar-te amb allò que creus que s'hauria de canviar.

DIMARTS AMB MORRIE

Entro a l'aula, no dic res. Miro els alumnes, em miren. M'assec a la cadira, sembla que es mostren indiferents. Se senten unes quantes rialletes sufocades de la colla d'amics que s'asseu a la dreta; al fons, les noies comencen a enviar-se missatges amb el mòvil, però jo, Morrie, em limito a arronsar les espatlles, i per un moment es fa un gran silenci. De cop, se senten els crits d'una classe fent educació física, la veu de la professora del costat i el soroll de les màquines de l'obra de davant l'institut.
Els alumnes semblen agobiats. Quan diran alguna cosa?
Alguns miren per la finestra, d'altres miren l'agenda.
Finalment trenco el gel amb un xiuxiueig:
-Què passa aquí?- pregunto.
Aleshores començo lentament una discussió sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

2. EL TEXT AMB UN TÓ DUCTATIU

Em diuen lletja. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi, tampoc ho sóc tant. Sé que no sóc la noia més guapa. Sóc poc agraciada i poc afavorida però sóc molt bona noia, sóc normaleta tirant a lletgeta, sóc poc guapa però té un no sé què. Sóc poc guapa i punt. Ni espantosament, ni fastigosament lletja. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva poca guapura en tota la seva esplendor. No seran els primers que ho faran, ja hi estic acostumada. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts estan vostès. Es pensen que sóc lletja? Això és que encara no m'han mirat bé.

1. CANVIAR ELS ADJECTIUS I PASSAR-HO AL MASCULÍ

Sóc baix. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc baix.
No poc prim, ni poc gras però molt bon noi, ni normalet tirant a baix, ni gens guapo però té un no sé qué, no. Sóc baix i punt. Espantosament, fastigosament vell. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la meva baixesa en tota la seva esplendor.
No seran els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu especte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m'han mirat bé.